Fitxa biogràfica

Nom i cognoms: Olga Jimenez Parra

Lloc i data de naixement: Granollers, 03/03/69

Lloc de procedència dels pares: Granollers

Nombre de germans: 5

Ocupació actual: Oficial de primera produccio

Estat civil: Separada

Nombre de fills: 2

Professions dels fills: Estudiants

Religió: Catòlica no practicant

La meva microhistòria

La meva microhistoria va sobre la meva primera vegada que vaig jugar a futbol en un equip oficialment i federat.

Jo nomès jugava al carrer al parc i amb el nens de la meva edat, sempre m’enrecordaré perquè jugava al parc del barri amb els amics de sempre. Fins que vaig tenir la edat per apuntar-me a un equip de futbol. Amb quatre anys la meva mare em va portar al camp del C.F.Palou a que veiés jugar als juagdors que eren més grans i eren més forts que qualsevol nen de la meva edat. La meva mare va decidir que jo no juguès fins que fos més gran. Però un dia ella parlant amb la mare d’un amic meu li va dir:

- A la Torreta i a un equip on juguen tots i està molt bé. Són tots de la mateixa edat i s’ho passen bé.

Al escoltar-ho li vaig dir:

- Mama, mama. Apunta’m a jugar que jo vull jugar a futbol allà o on sigui. Però si es allà millor perquè estan els meus amics.

La meva mare amb va portar, i amb va dir les paraules que mai oblidaré:

- “Juega bien y lo mas importante diviértete haciendolo”.

Això va ser el més important que amb va dir la meva mare quan era petit. I així vaig començar per primera vegada a jugar a futbol a l’any 1996.

Fitxa biogràfica

Nom i cognoms: Juan Saborit Torres

Lloc i data de naixement: Granollers, 27/11/64

Lloc de procedència dels pares: Palou (Granollers)

Nombre de germans: 4

Ocupació actual: Transportista

Estat civil: Casat

Nombre de fills: 2

Professions dels fills: Estudiants i el gran estudia/treballa

Religió: Catòlica no practicant

La meva microhistoria

Encara recordo aquell dia com si hagués passat ahir, devia de ser l’estiu de l’any 1996, per tant jo tenia 3 anys en aquells moments.
Estava dormint i sobre les 5 de la matinada sento que toquen a la porta de la meva habitació, era el meu pare. Jo hem preguntava que perquè venia el meu pare tant aviat a despertar-me, ell ràpid em va dir que ens anàvem de viatge i que no li fes preguntes.
Hem vaig tornar a dormir, i quan vaig despertar-me era al camió delmeu pare en direcció a França, a rai d’allò tot va ser impressionant, el meu pare i jo varem viatjar a ciutats com París, Roma, Bolonya, Bourdeus, Berlín, Luxemburg i moltes més.
Era molt petit però ho recordo tot ja que per a mi va ser molt especial, era un noi molt inquiet i m’entres viatjàvem em van passar coses que no oblidaré, com per exemple, que vaig estar més de dues hores perdut a la nit a la jonquera o coses divertides com quan hem vaig parar a pixar als camps Elisis a París, etc.
M`ho vaig passar tant bé que dos anys més tard ho varem tornar a repetir i aquesta vegada varem anar més lluny i tot vam arribar fins a Sèrbia.

FITXA BIOGRÀFICA

Nom i cognoms: Francisco Javier Coronado Hidalgo

Lloc i data de naixement: Granollers, 28/6/69

Lloc de procedència dels pares: Andalusia (Sevilla)

Nombre de germans: 2

Lloc que ocupa entre els germans: primogènit

Ocupació actual: Rotatiu a una fàbrica d’alumini.

Estat civil: Casat

Nombre de fills: 2

Professions dels fills: Estudiants

Religió: Catòlica no practicant

fitxa biogràfica

Nom i cognoms: Maria José Mateu Tubio

Lloc i data de naixement: Granollers, 7/2/71

Lloc de procedència dels pares: Catalunya, Galícia

Nombre de germans: 1

Lloc que ocupa entre els germans: Primogènita

Estudis: EGB

Ocupació actual: Dependenta

Estat civil: Casada

Nombre de fills: 2

Professions dels fills: Estudiants

Religió: Catòlica no practicant

L'últim doblet amb van Gaal que va ser Copa i Lliga

El que va ser l'últim doblet amb van Gaal

El 29 de abril de 1998 el FC Barcelona ganó por penúltima vez la Copa del Rey. Los blaugrana se llevaron el trofeo después de vencer en la final al RCD Mallorca en la tanda de penalties.Aquel año, de la mano de Louis van Gaal, el Barça también ganó la Liga, por lo que consiguió el penúltimo doblete de la historia del club. Ya ha llovido tanto desde entonces que en el equipo de Pep no queda ningún superviviente de aquella final y ninguno de los componentes de la plantilla actual ha ganado la Copa con la camiseta del Bar-ça. Sí lo hizo Dani Alves con el Sevilla en el 2007 y Eto’o con el Mallorca en el 2003. Tampoco los canteranos que forman parte del vestuario, incluidos los más veteranos Puyol y Xavi, habían llegado al primer equipo en aquel ya lejano 29 de abril de 1998. Y ahora ya es la quinta vez que el Barça consigue Copa y Liga en un mismo año después del 16 de mayo del 2009 tras el Real Madrid perder su partido contra el Villareal. Los precedentes, en las temporadas 1951-52, 1952-53, 1958-59 y en la 1997-98 con Van Gaal.

Bibliografia:

-http://www.fcbarcelona.com/web/castellano/noticies/futbol/temporada08-09/05/n090516105072.html

-http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=580087&idseccio_PK=803

El Reial Madrid guanya la seva séptima Champions League

Lliga de Campions de la UEFA 1997-98

La Lliga de Campions de la UEFA 1997–98 fou la 43ena edició de la Copa d’Europa, la màxima competició per a clubs de futbol del continent i la 6a sota el nom de Lliga de Campions.
La competició fou guanyada pel Reial Madrid derrotant la Juventus per 1 a 0 a la final.
Aquesta fou la primera temporada que va tenir si grups en la fase de grups, en lloc dels 4 de la temporada anterior. Només es classificaren per la següent ronda els campions i els dos millors segons. També fou la primera amb dues rondes prèvies en lloc d'una. Després de tres anys entrant directament a la Copa de la UEFA, els campions de les nacions més petites retornaren a la Lliga de Campions.

Bliblografia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Lliga_de_Campions_de_la_UEFA_1997-98

Jocs Olimpics Atlanta 96

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1996, oficialment Jocs de la XXVI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d’ Atlanta (Estats units d’Amèrica), entre el 19 de juliol i el 9 agost de 1996. Hi participaren 10.320 atletes (6.797 homes i 3.523 dones) de 197comites nacionals, que competiren en 26 esports i 271 especialitats.

Aquest fou la tercera ciutat estatunidenca seu d'uns Jocs olímpics d’estiu després de Saint luis(1904) i Los angeles (1932 i 1984).
En complir-se al 1996 el centenari dels Jocs de la I Olimpíada Moderna, Atenas partia com a favorita per tornar a ser seu en aquesta efemèride. No obstant això, la ciutat nord-americana va ser l'escollida acompanyada de polèmica. La força econòmica de la iniciativa privada (Coca-cola i CNN tenen la seva seu en l'estat de Geòrgia ) fou la raó de què jugà en contra dels helens. Irònicament, els aspectes que depenien d'aquesta (com les infrastructures o la circulació d'informació) acabaren per ser els vertaders punts febles de l'organització. Les mesures de seguretat quedaren en evidència en patir el Parc del Centenari Olímpic un atemptat mortal la nit del 27 de juliol. A més a més, els Jocs acabaren amb perdudes en la balança econòmica. Tot el contrari va suposar l'aspecte purament esportiu, on es va veure un nivell superior al de Barcelona '92. Tot i això, els Jocs del Centenari no van ser considerats per Joan Antoni Samaranch a la cerimònia de clausura millors que els seus predecessors.

Bibliografia:

http://www.geocities.com/jocsolimpics/atlanta.htm

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0244579&SFR=1

Jaciment arqueològic important a Atapuerca (1997)

El jaciment arqueològic d'Atapuerca és un jaciment emplaçat al poble d'Atapuerca, província de Burgos (Castella i Lleó, Espanya). Situat a la Sierra de Atapuerca, entre la conjunció dels sistemes muntanyencs de la Serralada Cantàbrica i el Sistema Ibèric, el jaciment ha estat declarat espai d'interès natural, Bé d'Interès Cultural i Patrimoni de la Humanitat.

Cova d'Atapuerca

L'any 1997 és de gran importància per al jaciment ja que es defineix una nova espècie humana, l'Homo antecessor. L'any 1998 deixaria la constància que les restes trobades en l'Avenc dels Ossos, assignats a Homo heidelbergensis, pertanyen a éssers humans, que a més de tenir capacitat d'abstracció i simbologia es plantegen els problemes místics inherents a l'ésser humà. Això es confirma per la troballa d'una eina de Modus 2 sense utilitzar i realitzada amb un material molt apreciat, anomenat Excalibur, i dipositada com homenatge a algun membre del grup allí enterrat.
El 1999 s'inicien les excavacions en la Cueva el mirador (Cova el mirador) i a l'any següent es rep la qualificació de Patrimoni de la Humanitat alhora que a l'Avenc de l'Elefant es troben restes d'utensilis lítics que es daten en un milió d'anys. Es nomena una espècie nova de rosegador, el Microtus (Allophaiomys) lavocati i es reprenen les excavacions del Portal de Cova Major.

Crani d'un Homo antecessor trobat a Atapuerca

Bibliografia:

ca.wikipedia.org

www.atapuerca.tv

El museu d'Història de Catalunya (1996)

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) es va crear el 1996 de la mà del Govern de la Generalitat, presidit per Jordi Pujol. Una de les raons fonamentals per la qual el museu va ser creat, raó que encara avui continua sent un dels objectius principals del museu, fou narrar als seus visitants la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que ens acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que ens informa, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.

Vista lateral del museu

El museu posa gran interès també en conservar i exhibir el material que il·lustra la història de Catalunya i dóna especial suport a les persones i institucions que tenen com a objectiu la recerca relacionada amb la ja esmentada història. El Museu és un referent bàsic per al coneixement de la història de Catalunya. S'encarrega al mateix temps de gestionar monuments que són propietat de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de millorar-ne les condicions de manteniment, visita i divulgació cultural.

Ramon Sampedro

(1943-1998)

Va néixer a Galícia, amb 19 anys es va ficar a la marina mercant amb l’il·lusió de veure món. Als 25 anys va tenir un accident, al llençar-se de cap des de una roca (un dia de ressaca marítima) i el va deixar tetraplègic i a un llit per tota la seva vida. Va ser el primer en Espanya en demanar l’eutanàsia, ho va argumentar amb el dret de disposar de la seva pròpia vida, estan discapacitat per poder-se suïcidar, però la seva petició va ser rebutjada i els jutges el van avisar de que qualsevol persona que l’ajudi a morir serà jutjada i penada com a delicte.
Durant els seus anys tetraplegics va escriure dos llibres;
“cartes des de el infierno” i un llibre de poesies “cuando yo caiga”.
Ramon va morir el dia 12 de gener de 1998 ajudat per la seva amiga Ramona Moreno, que va ser detinguda després, però no jutjada per falta de proves. 7 anys després va confessar per televisió haver ajudar a Ramon Sampedro a morir, facilitant-li el verí, i d’haver gravat el vídeo amb les ves últimes paraules.

EUTANASIA:

Aquesta paraula procedeix del Grec: “eu” (bé) i “thanatos” (mort). La responsabilitat es dels metges o dels individus propers al malalt, que ocasiona la mort immediata posant fi al patiment. Perquè l’eutanàsia es pugui tractar el malalt a de tenir una enfermetat mortal o incurable i han de comptar amb el consentiment del malalt.
El govern i l’església no recolzen l’eutanàsia, ja que diuen que no es ètic.
Hi han dos tipus d’eutanàsia:
L’eutanàsia activa es caracteritza per el consentiment del malalt, amb l’ajuda d’algú que li proporcioni les drogues per morir. La passiva es caracteritza per la privació voluntària dels cuidats precisos d’una teràpia normal, provocant així, per amistós, la mort del malalt.
En l’una i l’altre s’actua per compassió (requisit essencial de l’eutanàsia) en el primer cas es mata per misericòrdia, i en l’altre per misericòrdia no s’impedeix la mort.
Es a dir, la principal diferència que hi ha entre l’eutanàsia passiva i l’activa es que la activa es la que es fa atraves d’alguna droga per poder morir, i la passiva es la que es fa mitjan la privatització e les maquinaries o medicaments per sobreviure (no s’allarga la vida).

MAR ADENTRO

<<Mar Adentro>> és una pel·licula feta al 2004 dirigida per Alejandro Amenábar.
A la pel·lícula explica la vida de Ramon Sampedro. La pel·lícula va guanyar nombrosos premis, entre ells l'oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa i el Globus d'or a la mateixa categoria (tots dos l'any 2004). La pel·lícula va guanyar també 14 premis Goya, el rècord fins al moment.

El testament real que consta de r amon sampedro el trobareu a la següent pàgina:

http://personal2.redestb.es/admd/ramtest.html

BIBLIOGRAFÍA:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Sampedro

http://es.wikipedia.org/wiki/Eutanasia

http://www.muertedigna.org/textos/euta240.htm

La meva microhistòria:

A l’any 2005 vam immigrar a Sevilla per decisió dels meus pares, perquè al meu pare li agrada molt ja que els orígens dels meus avis son allà (van haver d’immigrar a Catalunya per motius econòmics i de fam) a més la meva mare creia que així milloraríem la nostre qualitat de vida i trauria al meu pare de la carretera (era camioner autònom).
Així doncs, m’ho van dir. Jo vaig ser la que s’ho va perdre pitjor, no me’n volia anar, perquè a l’any següent entraria a l’institut i em feia molta por allunyar-me de la meva família i dels meus amics. Però no em quedava més remei d’acceptar-ho.
Poc a poc s’apropava el dia d’anar-nos i jo cada vegada estava més trista. El dia que vam marxar va ser un dels pitjors dies de la meva vida. Va ser un comiat molt complicat; els meus pares estaven tristos per deixar la família, però d’altre banda, he saben contents i amb molta il·lusió perquè començavem una nova vida.
Al principi va ser una mica d’ur, vivíem a casa del meu tiet que estava buida de forma provisional fins que s’acabés de construir la casa del camp, però una veïna va ser precisament qui em va ajudar a integrar-me en el grup dels seus amics que tots eren més grans que jo. El primer dia d’institut va ser més fàcil del que m’imaginava, de seguida em vaig integrar i vaig fer amics. Allà vaig fer una nova vida i era molt feliç, tot i que van haver alguns moments dolents, sempre amb ajuda dels meus amics vaig sortir endavant.
Però a casa veia que les coses no anaven gaire bé. El meu pare treballava a Sevilla capital (a 30 min del poble) i cobrava molt poc. Tot i que mai vam passar fam, sí que vam passar una mica de necessitat en alguns aspectes, i la meva germana tot i que estava bé al cole, volia tornar a Barcelona.
Un dia va venir la meva avia a veure’ns i mentre estàvem en un bar, els meus pares ens van dir a la meva germana i a mi que tornàvem a Barcelona. Jo en aquell moment no donava Crèdit aquelles paraules i vaig sentir una barreja de por, tristor, anyorança i alegria, por per tornar on sempre havia viscut i que res fos com abans, anyorança perquè jo havia refet la meva vida i no volia allunyar-me de tot el que estimava i alegria perquè trobava molt a faltar a la meva família i als amics d’aquí. Així doncs, em trobava entre dos móns completament desiguals.
Els motius de la decisió va ser que el meu avi estava malalt i la meva mare volia tornar, a més per la feina del meu pare…tots volien tornar menys jo.

pau de dayton

La pau de dayton va ser una negociació que va acabar amb la guerra de Bòsnia que havia durant tres anys. (un conflicte armar de l’anterior república federal socialista de Iugoslàvia).

Els principals participants eren els presidents de Servia, Croàcia i Bòsnia. (El negociador era Nord-Amercà, Richard Holbrooke).
L’acord va ser firmat a París el 14 de Desembre de 1995. Les negociacions es van iniciar a causa de l’operació tempesta (operació militar) i per l’ofensiva militar contra la república Srpska, d’acord amb les forces d’operació deliberada de l’OTAN.
La massacre segura de gebernica també era recent. I acusacions contra els Camps militars i líders governamentals servis d’avant el ICTY (tribunal penal per l’antiga Lugoslavia).
El nom oficial dels acords de Dyton és l’acord Marc General per a pau de Bosnia i Hercegovina (GFAP) o el protocol de Paris. Ja que ho va firmar a Paris i van assistir Jaques Chirac (president de França) Bill Clinton (nord-americà) John Major ( primer ministre Angles)Helmunt Kohl (conseller Alemany) i Viktor Chernomyrdin (primer ministre rus).

BIBLIOGAFÍA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_de_Dayton

Mozilla

Actualment Mozilla és el nom de la fundació responsable d'un projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat del mateix nom (sovint anomenada com a comunitat mozilla.org), que des de 1998 està treballant en la creació d'una sèrie d'eines de treball a internet, entre les que s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic i lector de missatges.
Origen del nom: Netscape Navigator
Inicialment Mozilla era el nom en clau que es feia servir a Netscape per referir-se al seu navegador. El nom prové de la combinació de Mosaic killer (en anglès l'Assassí de Mosaic) –en referència a l'objectiu de rellevar el navegador Mosaic– i el monstre de ficció Godzilla.

Curiositats: PREMIS NOBELS

Química:La japonesa Mayu Yamamoto pel seu mètode per a extreure essència de vainilla dels excrements de la vaca.
Física:L. Mahadevan, de la Universitat de Harvard, i Enrique Truja Villablanca, de la Universitat de Santiago, a Xile, van ser reconeguts pel seu estudi sobre com s'arruguen els llençols.

Muntanya russa a Port Aventura

L'Stampida és una doble muntanya russa de fusta Sit-Down situades al parc Temàtic PortAventura a Salou, Catalunya.

RECORREGUT:

Els dos trens surten exactament al mateix temps, i comencen la pujada, quan arriben a dalt hi ha una petita corba a la dreta i comença la gran baixada que portarà els dos trens per un recorregut molt ràpid i divertit. Els dos trens van paral·lels fins que arriben al túnel, on se separen per arribar a un encreuament frontal entre els dos trens, aquest és un dels punts més divertits de la muntanya russa. Després els dos trens es tornen a ajuntar i segueixen paral·lels fins arribar al final del recorregut, on se sabrà que ha sigut el guanyador.

TEMATITZACIÓ:

La cua que serpenteja pel recorregut de l'atracció, i en el que et trobaràs amb restes abandonades de carretes i estris dels primers colons de Penitence. L'edifici de l'estació és totalment de fusta i està elevat uns metres de la terra.

ARQUITECTURA:

Estructura de Fusta: l'atracció Stampida és un bon exemple d'estructura de fusta. L'atracció al llarg del recorregut de les seves vies, està construïda per successius plànols de suport (pòrtics) format per 2 pilars i bigues travessades en horitzontal i fustes de reforç en diagonal. Els pilars en una estructura transmeten les càrregues verticals (pesos dels elements que estan sobre ells: plataforma i vies sobre aquesta, així com el tren al circular) cap als fonaments. Al seu torn, aquests plànols (pòrtics) de pilars per aconseguir estabilitat (evitar el tomb, esforços tallants i un altre tipus d'accions) estan travats uns a altres, per taulons en horitzontal i diagonal. D'aquesta forma la muntanya russa forma un tot, una carcassa contínua, resistent i estable. L'edifici que actua com a cues i estació segueix el mateix esquema estructural: grans pòrtics formats per pilars i bigues que formen un edifici cobert.
La via d'Stampida: Els rails estan fets de llistons de fusta, folrada en la seva part superior per una làmina d'acer, com a base del rodament de les rodes del tren.

Mor Frank Sinatra

Francis Albert Sinatra (Hoboken, 12 de desembre de 1915 - Los Àngeles, 14 de maig de 1998), més conegut com Frank Sinatra, va ser un cantant i actor nord-americà. Apocat «La Veu», va ser una de les figures més importants de la música popular del segle XX i va deixar, a través dels seus discs i actuacions en directe, un llegat canònic pel que fa a la interpretació vocal masculina d'aquesta música. La seva popularitat va arribar a ser immensa i pràcticament constant al llarg de tota la seva vida, encara que van ser especialment reeixits els anys quaranta i cinquanta, sent aquesta última dècada, amb la seva producció discogràfica per a la companyia Capitol, la considerada com la seva etapa de major qualitat artística com cantant.

A Sinatra se li reconeix històricament l'haver estat el primer cantant que fa un ús conscient dels mitjans d'amplificació del so amb l'objecte de situar la seva veu per sobre del so de l'orquestra (dominadora de la música popular nord-americana de principis del segle XX) i per a aproximar-la a la intimitat de l'oïda de l'oïdor.

Al llarg de la seva carrera professional, Sinatra va gravar més de 1.300 cançons i va participar en més de cinquanta pel·lícules. Va rebre multitud de premis i homenatges, entre els quals es conten deu Grammys, el Premi de l'Acadèmia d'Arts i Ciències de l'Enregistrament i la Medalla de la Llibertat del govern nord-americà.

Va morir el 14 de maig de 1998 als 82 anys, a conseqüència d'un atac al cor.

La seva mort va tenir molta repercussió i tristesa no només als Estats Units, sinó arreu del món. Li van fer una pila d’homenatges arreeu del món però cap tant gran com el que va rebre Washington poc desprès de la seva mort. El país es va apagar quan es va apagar La Veu. La mort de Frank Sinatra, als 82, va detenir el ritme frenètic dels Estats Units. En el Bronx, l'estadi dels Yankees va fer un minut de silenci i el joc va tenir de fons la cançó My Way. El mateix va ocórrer en Detroit, Chicago, Dallas, Atlanta, Miami, Les Vegas. En Manhattan, el Empire State es va il·luminar de blau, en homenatge al color dels seus ulls. Es només un exemple dels homenatges que li van arribar a fer.


Bibliografia.
es.wikipedia.org
http://www.clarin.com/
Vídeo cançó famosa.
http://www.youtube.com/watch?v=LllP1tNQ8iM&feature=related

Ovella Dolly

L'ovella Dolly (5 de juliol de 1996 – 14 de febrer del 2003), va ser el primer mamífer en ser clonat satisfactòriament a partir d'una cèl·lula adulta. Va ser clonada a l'Institut Roslin d'Escòcia on hi va viure fins que va morir als sis anys. El seu naixement va ser anunciat el 22 de febrer de 1997.
L'ovella va ser originalment anomenada amb el codi "6LL3". El nom "Dolly" prové d'un suggeriment per part dels professionals que van col·laborar en la concepció en honor a Dolly Parton perquè la cèl·lula de glàndula mamària a partir de la qual va ser clonada. La tècnica es va fer famosa ja que el seu naixement es devia a una transferència nuclear de cèl·lula somàtica, en la qual és inserit un nucli en un oòcit denucleat que és fusionat i esdevé un embrió. Quan la Dolly va ser clonada a partir d'una ovella de sis anys de vida va ser el centre de molta controvèrsia que encara perdura fins avui.
El 9 d'abril del 2003 el seu cos dissecat va ser col·locat al Museu Reial d'Edimburg, un dels Museus Nacionals d'Escòcia.

AZNAR GUANYA LES ELECCIONS

José Maria Alfredo Aznar va néixer el 25 de Febrer del 1953. Es un polític Espanyol licenciat en dret a l’universitat complutense de Madrid, i es del partit del PP.

ELECIONS GENERALS 1996

En les eleccions generals del 3 de març de 1996, el PP es va convertir en el principal partit polític, tenia 156 diputats sobre un total de 350, després de negociar amb les formacions nacionalistes de Catalunya (CiU), Canàries (CC) i el País Basc (PNV) va aconseguir el seu recolzament en la sessió d’investidura del 4 de març de 1996.
Va guanyar les eleccions amb un 38.79% deixant al PSOE molt a prop, només amb un 37.63%, el PP va
estar molt a prop de la majoria absoluta.

AZNAR DE PRESIDENT

Aznar va heredar els fons estrocturals (presopostos de la unió Europea que conté tots els ingresos i totes les despeses de la UE). Es va flexivilitzar el mercat laboral i els beneficis empresarials estaben per sobre del 30% els salaris van augmentar per sota del 3%. L’augment dels salaris era menor al dels preus fent que el poder adquisitiu dels treballadors es reduís en un 4€. Alguns treballas que van liderar el creixement de l’activitat laboral generaben treballs poc prductius i amb salaris baixos. Van augementar els contractes temporals, els accidents labvorals es van incrementar un 42% entre 1996-1999.
Una de les primeres mesures que va prendre Aznar va ser aprovar <<>> la sistematització de les privatitzacions. Algunes de les empreses que va deixar de ser de l’estat van ser: telefonica, Endesa, tabacalera…
En 1999 va entrar en vigor l’Euro, tot i que no van cumplir tots els criteris de convenença que va possar l’EU. En aquest any també s’aplica la reforma de l’IRPF.
El preu de la vivenda va augmentar més d’un 28% en 4 anys i les hipoteques un 45%.
En 1996 es va comunicar el fí del servei militar obligatori per un pacte de la CiU amb el PP en les conversacions per formar part del gobern.
En 1996 i 1999 es va integrar completamente l’estroctura militar a l’OTAN i en l’unió Europea.
En 1999 Espanya va participar en el bombardeig de Yugoslavia porat a terme per l’OTAN durant 10 setmanes (van morir més de 500 civils) tots estaben a favor del bombardeig menys esquerra unida i el BNG.
En 1997 ETA va dectlarar una treva. Aznar va ordenar contacte amb la banda terrorista, tenint una primera reunió amb Zúrich i modificant la seva política de dispersió dels terroristas, apropant al pasis Vasc 135 presos. No obstant això les conversacions van fracasar i ETA va trencar la treva un any i dos mesos despres del seu anunci. En aquesta legislatura es va cometre el secrest i després assesinat de Miguel Ánguel Blanco i els secrestos de José Ortega Lara i Cosme Declaux, entre altres múltiples atentats.

BIBLIOGRAFÍA:

http://personal2.redestb.es/admd/ramtest.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar

Inauguració Museu Guggenheim Bilbao

El museu Guggenheim Bilbao és un museu d’art contemporani dissenyat per l’arquitecte canadenc Frank O. Gehry, localitzat a la vila de Bilbao (País Basc, Espanya).
Es tracta d’un dels cinc museus de la fundació Solomon R. Guggenheim.
Va ser inaugurat el 18 d’octubre de l’any 1997 per el rei Juan Carles I d’Espanya.

Les negociacions per a la construcció d’un museu entre les autoritats públiques de la Comunitat Autònoma Basca i els directius de la fundació Guggenheim van començar en febrer de l’any 1991. L’acord es va firmar a finals del mateix any, i es va seleccionar l’arquitecte i l’emplaçament de l’edifici a mitjans de l’any 1992.
Des de la seva inauguració l’any 1997, el museu va rebre una mitja superior al milió de visitants anuals i va impactar extraordinàriament en l’economia i la societat basca, impulsant el turisme en la regió i promovent els espais públics i privats en la vila.

La característica més cridanera del museu es l’innovador edifici en el qual s’emplaça, constituït per formes curvilínies i retorçades, recobertes de pedra calcària, cortines de vidre i plaques de tità.
Compta amb una superfície total de 24.000 m², dels quals 11.000 m² estan reservats per a les exposicions, distribuïts en 19 galeries. Es situa a la vora de la ria de Bilbao, en una zona denominada Abandoibarra, al costat del pont Prínceps d'Espanya, que resulta envoltat per una torre buida. L'edifici va rebre múltiples crítiques favorables, com la de l'arquitecte nord-americà Philip Johnson, qui ho va qualificar com «l'edifici més gran dels nostres temps».
La missió del Museu Guggenheim Bilbao és reunir, conservar i investigar l'art modern i contemporani i exposar-lo en el context de la Història de l'Art des de múltiples perspectives i dirigit a una audiència àmplia i diversa.
El Govern Basc, la Diputació Foral de Biscaia i la Solomon R. Guggenheim Foundation creen la Fundació del Museu Guggenheim Bilbao, el Patronat del qual presideix el Lehendakari, mentre que la presidència del Comitè Executiu correspon al Diputat General de Biscaia.

· Premis entre 1997-1998:

- Premi al museu amb millor disseny de l’any 1997 per la revista Time.
- Premi Canvio 16 en la secció d’art.
- Premi Correo 97 “Promoció Euskadi”.
- VII premi Wintherthur-Economics al mecenatge empresarial.

- Premi Protagonistas en la categoria d’art. 1998

Imatge de la fatxada junt a la ria de Bilbao.

· Bibliografia.
www.guggenheim-bilbao.es
es.wikipedia.org

Miguel Indurain i Abraham Olano van guanyar dues de les més importants curses ciclistes de la temporada

L’any 1995, Miguel Indurain i Abraham Olano van guanyar dues de les més importants curses ciclistes de la temporada: el Tour de França i el Campionat del Món en ruta disputat a Colòmbia, respectivament. A més, Indurain va aconseguir la victòria en la prova contra rellotge del Mundial. Per a Indurain va ser l'any de la consagració definitiva, ja que es va convertir en el primer ciclista que aconseguia guanyar el Tour cinc cops consecutius.

Miguel Indurain. Abraham Olano


Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Indurain
http://www.miguel-indurain.info/

Inaguració de la planta depuradora mes gran d'Europa

S´inaugura a Mallorca la planta potabilitzadora d´aigües de Son Tugones, la més gran d´Europa. A l´acte hi són presents el cap del Govern Balear, Gabriel Cañellas. i l´alcalde de Palma, Joan Fageda. Aquesta planta tractarà diàriament 30.000 metres cúbics d´aigua, que, un cop potabilitzada, passarà a la xarxa de consum dels municipis de Palma i Calvià. La inversió d´aquesta obra ha estat d´uns 1.700 milions de pessetes.

VAGA GENERAL

Els sindicats Espanyols convoquen una vaga el dia 27 de gener per manifestar-se contra les mesures de reforma laboral que havien aplicat l’1 de gener de 1994 i nous projectes de reforma laboral que volien flexibilitat més el mercat del treball amb nous contractes menys estables. El govern deia que aquesta reforma laboral crearia nous llocs de treball per la flexibilitat de la contractació, però el sindicats opinaven que afavoria als empresaris a costa de la precarització de les condicions dels empleats.

Com exemples d’aquesta nova llei tenim que en els primers 15 dies de gener van ser contractats 20.000 aprenents, a més s’havien incrementat els contractes a temps parcial a les dones. Cosa que justificava que no mancava el treball ja que havien creat nous llocs de treballs, però això no volia dir que fos bo per la societat, perquè si que donaven llocs de treball però et podien despatxar quan volguessin, també donaven treballs a les dones però eren poques hores i mal pagades.
Els secretaris generals de l’UGT i els de CCOO confiaven que l’èxit de la vaga obligués al govern a negociar. Els sindicats demanaven que es mantingués el poder adquisitiu dels salaris lleus o millores, i que els nous contractes oferissin estabilitat, econòmiques i horaris dignes.
La jornada de vaga va tenir un seguiment desigual, però per part del sector industrial va ser massiu.



El govern va donar suport a les demandes de la patronal i va advertir als sindicats que els grups polítics estarien atents a l’actuació dels piquets durant el dia de l’aturada general.
El personal administratiu no va participar gaire i els grans comerços van obrir amb protecció policial per por a les actuacions dels piquets i la majoria dels establiments van seguir la vaga.
Segons els sindicats (UGT,CCOO,USO I CGT) el seguiment va ser del 90%, en canvi el govern i la patronal van dir que el seguiment va ser de 30% en tots cas no va tenir l’incidencia del famós 14-D (jornada que s’havia bloquejat tot el país).
Malgrat l’èxit de la vaga el govern mantenia la reforma ja que deia que era “essencial” per la creació de llocs de treball. L’endemà de la vaga els dirigents patronals i els sindicats es demanar entrevistar-se amb Felipe Gponzález per negociar la reforma laboral. El dia 3 de febrer es van reunir amb el president per separat, i la reforma va ser aprovada per el congrés dels diputats (12 de maig) i va entrar en vigor en juny.
Aquesta reforma establia nous tipus de contracte, i la contractació temporal desapareixia com a norma general. Els contractes temporals tenien una durada màxima de 3 anys que s’acabessin entre l’1 de gener el 31 de desembre de 1994, serien prorrogats com a màxim 18 mesos. Durant 1994 podien contractar temporalment treballadors desocupats inclosos dins dels següents col•lectius: aturats majors de 45 anys, minusvàlids, i beneficiaris de prestacions per desocupació assistències o contributives. Les empreses amb menys de 25 treballadors podrien fer contractes temporals a jornada completa amb beneficiaris de l’assegurança de desocupació menors de 45 anys (inscrits 1 any a l’Inem) trindien dret a una reducció del 50% i si era la primera feina 100% de kes quotes empresarials.
També establien noves formes de contractes com per exemple: per a joves entre 16 i 25 anys, sense titulació, màxim 3 anys, jornada de 34 hores setmanals i les altres electives, salari del 70% del salari mínim interprofesional (SMI).
Es felexibiltzaven l’utilització administrativa prèvia per als acomiadaments col•lectius. Es generalitzava l’indemnització de 20 dies per any treballs en els acomiadaments, enfront dels 45 anys avituals que es consideraven fins aquell moment.
S’aprovava en les agencies sense ànim de lucre i es legalitzaven les empreses de treball temporal.
Marcos pena(secretari general d’ocupació) deia que hi havia una recuperació econòmica “la política aplicada es correcta” proper els sindicats aquesta recuperació i la disminució en el nombre d’aturats era insignificant, després de la massiva destrucció de llocs de treball que s’havien esdevingut durant la crisi anterior. Ningú estava satisfet amb el resultat obtingut, però encara no havien descobert un sistema de crear ocupació de forma massiva i estable.

BIBLIOGRAFÍA:

http://ugt.es/pvalenciano/almacen/10anys/1994.pdf

http://derecho-laboral.blogcindario.com/2005/03/00167-huelga-salarios-descuentos-determinacion-conceptos-sobre-los-que-opera-stc.html

Mort d'Ayrton Senna

Hace diez años, veía por televisión el Gran Premio de San Marino, una cita que había comenzado con un accidente, obligando a poner en marcha una neutralización de carrera que se alargó durante cinco vueltas. En la séptima, un nuevo suceso cambió el ritmo normal de la prueba: Ayrton Senna, tres veces campeón del mundo, acababa de sufrir un fuerte impacto en la curva de Tamburello.
Los equipos de emergencia se trasladaron rápidamente al lugar del siniestro; Senna no salía por su propio pie del monoplaza. Los comentaristas, asustados, narraron los acontecimientos: la gravedad de las lesiones estaba obligando a practicar una traqueotomía al astro brasileño en la misma pista del circuito Dino y Enzo Ferrari. Eran las 14:18 horas. Minutos después, Ayrton fue trasladado al hospital Maggiore de Bolonia. Nada se supo del piloto hasta las 18:40 horas. Unos rótulos en la parte inferior de la pantalla anunciaron la triste noticia. Los leí, incrédula: “Magic” Senna acababa de morir. Hubo que esperar hasta las noticias de aquella noche para tener poca información más sobre unos sucesos aún hoy confusos. Los brasileños lloraban en la calle a uno de sus deportistas más carismáticos. Los pilotos de la Fórmula Uno asistían al desenlace de un fin de semana aciago. Durante los entrenamientos libres del viernes 29 de abril, el Jordan que entonces pilotaba Rubens Barrichello se levantó del suelo e impactó contra una valla. Fue el primer incidente de un Gran Premio que iba a finalizar con dos pilotos muertos. El sábado, 30 de abril, se llevaron a cabo las calificaciones oficiales. El Simtek del austriaco Roland Ratzenberger (31 años) perdió un alerón y chocó contra un muro en la curva de Villeneuve a 315 km/h. El piloto falleció en el acto y su compatriota Gerhard Berger (representante de Ferrari) pidió a Bernie Ecclestone, el todopoderoso propietario de los derechos de emisión de la F1, que suspendiera la carrera. Max Mosley, presidente de la Federación Internacional de Automovilismo (FIA), también creyó que el espectáculo debía continuar. Con el fin de completar la parrilla, ofrecieron el monoplaza de Ratzenberger al hijo de Jean-Paul Belmondo, que rechazó la propuesta. Domingo, 1 de mayo de 1994: con los pilotos en sus puestos de salida, comenzó la carrera. Antes de llegar a la primera curva, el Benetton del finlandés Jirkky Jarve Letto (compañero de un joven Michael Schumacher) y el Lotus de Pedro Lamy chocaron. Tres ruedas del monoplaza de Lamy salieron despedidas, hiriendo a tres espectadores y a uno de los comisarios de pista. La prueba tuvo que ser neutralizada y, dos vueltas después de reanudarse, Ayrton Senna da Silva, que en ese momento tenía una ventaja de 6 décimas de segundo sobre Schumacher, estrellaba su Williams-Renault a 310 km/h en la curva de Tamburello. La cita continuó como si nada hubiera pasado: de hecho, se dice que el anuncio de la muerte del brasileño, de 34 años, se retrasó para no cancelar el Gran Premio. El alemán, que ese año conseguiría su primer título mundial, subió a lo más alto del podio. Se cerraba el peor fin de semana que ha vivido la Fórmula Uno en toda su historia.





Biblografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ayrton_Senna

La vacuna impossible?per a la sida:
Alguns investigadors estan convençuts que l'home mai descobrirà una vacuna contra la sida. Uns altres asseguren, no obstant això, que ja la tenen en les seves mans, però que ningú s'atreveix a provar la seva efectivitat. El lloc triat per la OMS per a portar a terme les primeres proves d'immunització contra el VIH ha estat el Tercer Món.
Es tracta de la vacuna coneguda com la GP120, que serà provada, a partir de 1996, a Uganda, Tanzània i Brasil. Desenvolupada a EEUU, es compon d'una proteïna que forma part de la capa externa del virus. Aquesta proteïna es fabrica per mitjà d'un procés d'enginyeria genètica i s'injecta en l'organisme per a provocar una resposta del sistema immunològic.
La vacuna ha estat provada en chimpancés, i s'ha demostrat que aquests animals s'immunitzen contra la sida després de rebre-la. No obstant això, també s'ha provat que la GP120 neutralitza només les tendències artificials del VIH que es fabriquen en tubs d'assaig però no les quals es generen dintre d'una persona infectada. Ron Derossiers, catedràtic de Medicina en la Universitat d'Harvard, defensa altres projectes d'immunització més radicals que la bovina GP120. Després de les seves investigacions amb micos, va comprovar que entre els gens del VIH havia alguns que no eren imprescindibles per a la seva supervivència.
L'investigador va concloure que es podria atenuar el virus sense destruir-lo i va decidir desenvolupar una vacuna basant-se en aquest principi. La va injectar en micos i aquests animals no van experimentar descensos en els seus limfòcits CD4. Aquest investigador està convençut de les vacunes de virus atenuats podrien salvar al món de la sida. Però la majoria dels investigadors s'oposa a repetir l'experiment en humans.

MIGUEL ÁNGEL BLANCO GARRIDO

Miguel Ángel era fill de Miguel Blanco i Consuelo Garrido, tenía una germana , Mª del Mar.
Era licenciat en ciències econòmiques, (Universitat del País Basc), va treballar d’economista en la consulta Eman consulting en Eibar, on es traslladava cada dia en ferrocarril.
Compaginava el seu treball amb un grup musical “poker”.
En 1995 és va afilar a Noves generacions del partit popular del país basc. Iñaki ortega va aconseguir que s’integrara en el comitè executiu provincial, i va aconseguir la seva acte de conseller.

Dijous 10 de juliol de 1997 va ser segrestat per Xavier Garcia Gaztelu (Txapote), la seva novia Irantzu Gallastesi (Amaia) i Josè Lluis Geresta Múgica (oker), perteneixent a ETA. Txapapote va rebre una ordre del cap militar d’ETA, Javier Arizkuien (Kanturi) que deia que tenía que segrestar i assassinar en 48 hores a un desconegut conseller del PP en Ermua.
ETA els hi va proporcionar un pis Franc segur: la casa en Eibar de Ibón Muñoa (ex conseller).
Txapote va decidir segrestar-lo el dia 9 per la tarda, però no va aparèixer Blanco i els etarres van tornar el dijous.

Dijous 10 de Juliol:

15.30
Miguel Ángel Blanco baixa del tren i camina distret a l’oficina , Amaia s’apropa per l’esquena l’encanona en els ronyons. Blanco no es resisteix.

17.30
Una trucada de l’organització terrorista d’ETA, al diari Egin, exigint al govern de José Marian Aznar, l’encerclament dels presos d’ETA al país basc com condició per la seva alliberació, donat 48 hores com ultimàtum.

19.00

El ministre d’interior, Jaime Mayor Oreja, mobilitza totes les forçes de seguretat per trobar l’amagatall. Centenars de gent registren les cercaries d’Ermua, però ningú no va veure res.

20.00
Mayor oreja es reuneix amb José Maria Aznar. On van decidir que no accediren al xantatge

-Els carrers d’Ermua es va omplir de milions de persones que es van passar tota la nit en vigília. En altres punts d’Espanya van començar algunes manifestacions espontànies.

VIERNES, 11 DE JULIOL

Tot el país s’immobilitza.
El papa, l’unió Europea i Nacions Unides s’uneixen al rebuig.

12.00 del migdia

Milions de persones es concentren en els ajuntaments. Les televisions reemplacen en els logotips per un llaç blau.

-A la tarda les mobilitzacions es multipliquen. Només a Madrid, 50.000 persones es concentren a la porta del sol.
A la nit dona llum verda per contractar amb Santo Domingo i França amb el labors el cap de l’aparell d’interlocució d’ETA, Eugenio Etxebeste i en l’eix cap etarra empresonat Francisco Musica (Pakito) però els terroristes no cedeixen.

DISABTE, 12 DE JULIOL

S’APROPA L’ULTIMATUM, Espanya te els pèls de punta. Bilbao es dona cita a 500.000 persones, en la major manifestació que a conegut mai el País Vasc. Però els crits no van arribar a les orelles de Txapote.

15.50
Els terroristes porten a Blanco, en el maleter del cotxe fins una arborada en Laserte. Amaia es queda en l’automòbil.




- Blanco camina amb les mans lligades amb uns cables, camina uns passos. Geresta subjecta la víctima. Txapote desenfunda la seva arma, una pistola de calibre 22. molt petit per una execució. Li disparen en el cap. El primer minúscul projectil no causa mes que una fractura ossea en el crani del conseller, no va perdre la concentració, els butxi es posen nerviosos.
Obligant a Blanco a posar-se de genolls. Txapote dispara per segona vegada, per sota de la orella. Aquesta vegada si que es mortal.
Miguel Àngel Blanco agonitza fins les 23:00 a l’hospital “nuestra señora de aranzazu de san sebastian"

L’assassinat de Miguel Angel Blanco suposa un mobilització unànime contra ETA.
El 18 de desembre es va formar “la fundació de Miguel Àngel Blanco” presidida per la seva germana, amb l’objectiu de mantenir, promourem i fomentar el respecte dels drets humans. El foro de Ermua es funda desprès de la reunió de varis professors, es un manifest de repulsa on proclamen la seva oposició a qualsevol negociació amb ETA que no sigui la seva dissolució com organització armada i l’unitat antiterrorista del dos grans partits polítics PP i PSOE.
El 30 de juny del 2006 es va jutjar i condemnar a 50 anys al responsables. Al mateix dia del judici tele5 va emetre un documental sobre Miguel Àngel Blanco.
Els familiars de Miguel Àngel van ser expulsats del judici per interrompre la vista desprès de enfrontar-se als acusats.
El cantautor Carles Goni, líder del grup musical “revòlver” va composar una cançó en memòria de Miguel Àngel Blanco “una lluvia violenta y salvaje”







BIBLIOGRAFÍA:
http://es.wikipedia.org/wiki/miguel_%CB%81ngel_blanco_garrido#secuestro
http://yolytesoro.wordpress.com/2008/07/12/12-de-julio-de-1997-miguel-angel-blanco-una-muerte-anunciada/

MIGUEL ÀNGEL BLANCO GARRIDO

Miguel Ángel era fill de Miguel Blanco i Consuelo Garrido, tenia una germana Mª del Mar.
Era llicenciat en ciències econòmiques (Universitat del País Vasc), va treballar d’economista en la consulta Eman consulting en Eibar, on es traslladava cada dia en ferrocarril.

Compaginava el seu treball amb un grup musical “poker”. En 1995 es va afilar a Noves generacions del partit popular del país basc. Iñaki ortega va aconseguir que s’integrarà en el comitè executiu provincial, i va aconseguir la seva acte de conseller. Va ser segrestar per ETA dijous 10 de juliol de 1997 per Xavier Garcia Gaztelu (Txapote), la seva nova Irantzu Gallastesi (Amaia) i Josè Lluis Geresta Múgica (oker). Txapapote va rebre una ordre de cap militar d’ETA, Javier Arizkuien (Kanturi) de segrestar i assassinar en 48 hores a un desconegut conseller del PP en Ermua. ETA va proporcionar un pis Franc segur: la casa en Eibar de Ibón Muñoa (ex conseller). Txapote va decidir segrestar-lo el dia 9 per la tarda, però no va aparèixer Blanco i els etarres van tornar el dijous

. Dijous 10 de Juliol:

15.30 Miguel Ángel Blanco baixa del tren i camina distret a l’oficina i Amaia s’apropa per l’esquena l’encanona en els ronyons. Blanco no es resisteix.

17.30 Una trucada de l’organització terrorista d’ETA, al diari Egin, exigint al govern de José Marian Aznar, l’encerclament dels presos d’ETA al país basc com condició per la seva alliberació, donat 48 hores com ultimàtum.

19.00 El ministre d’interior, Jaime Mayor Oreja, mobilitza totes les forçes de seguretat per trobar l’amagatall. Centenars de gent registren les cercaries d’Ermua, però ningú no va veure res.

20.00 Mayor oreja es reuneix amb José Maria Aznar. On van decidir que no accediren al xantatge -Els carrers d’Ermua es va omplir de milions de persones que es van passar tota la nit en vigília. En altres punts d’Espanya van començar algunes manifestacions espontànies.

VIERNES, 11 DE JULIOL

Tot el país s’immobilitza. El papa, l’unió Europea i Nacions Unides s’uneixen al rebuig.

12.00 del migdia Milions de persones es concentren en els ajuntaments. Les televisions reemplacen en els logotips per un llaç blau. -A la tarda les mobilitzacions es multipliquen. Només a Madrid, 50.000 persones es concentren a la porta del sol. A la nit dona llum verda per contractar amb Santo Domingo i França amb el labors el cap de l’aparell d’interlocució d’ETA, Eugenio Etxebeste i en l’eix cap etarra empresonat Francisco Musica (Pakito) però els terroristes no cedeixen.

DISABTE, 12 DE JULIOL

S’APROPA L’ULTIMATUM, Espanya te els pèls de punta. Bilbao es dona cita a 500.000 persones, en la major manifestació que a conegut mai el País Vasc. Però els crits no van arribar a les orelles de Txapote.

15.50 Els terroristes porten a Blanco, en el maleter del cotxe fins una arborada en Laserte. Amaia es queda en l’automòbil.

- Blanco camina amb les mans lligades amb uns cables, camina uns passos. Geresta subjecta la víctima. Txapote desenfunda la seva arma, una pistola de calibre 22. molt petit per una execució. Li disparen en el cap. El primer minúscul projectil no causa mes que una fractura ossea en el crani del conseller, no va perdre la concentració, els butxi es posen nerviosos. Obligant a Blanco a posar-se de genolls. Txapote dispara per segona vegada, per sota de la orella. Aquesta vegada si que es mortal. Miguel Àngel Blanco agonitza fins les 23:00 a l’hospital “nuestra señora de aranzazu de san sebastian “

L’assassinat de Miguel Angel Blanco suposa un mobilització unànime contra ETA.

El 18 de desembre es va formar “la fundació de Miguel Àngel Blanco” presidida per la seva germana, amb l’objectiu de mantenir, promourem i fomentar el respecte dels drets humans. El foro de Ermua es funda desprès de la reunió de varis professors, es un manifest de repulsa on proclamen la seva oposició a qualsevol negociació amb ETA que no sigui la seva dissolució com organització armada i l’unitat antiterrorista del dos grans partits polítics PP i PSOE. El 30 de juny del 2006 es va jutjar i condemnar a 50 anys al responsables. Al mateix dia del judici tele5 va emetre un documental sobre Miguel Àngel Blanco. Els familiars de Miguel Àngel van ser expulsats del judici per interrompre la vista desprès de enfrontar-se als acusats. El cantautor Carles Goni, líder del grup musical “revòlver” va composar una cançó en memòria de Miguel Àngel Blanco “una lluvia violenta y salvaje”

Incendi Liceu Barcelona 1994

- El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm. 61-65. El Liceu va obrir el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837, i actualment és un dels teatres d'òpera més grans i reconeguts d'arreu.

Incendi del liceu (1994)

Entre dos quarts d’onze i tres quarts del matí a Barcelona (Catalunya,Espanya) del 31 de maig del 1994, m’entres dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi havia d’impedir que el foc entrés a la sala i al escenari, les guspires d’un dels bufadors va saltar sobre el teló i per més que els operaris intentessin apagar el foc ja era inútil, el foc havia arribat fins a el sostre fent-se cada vegada més pronunciat.
Els operaris tractant de apagar el foc amb els seus propis medis, van tardar en avisar als bombers que van arribar al liceu prop d’un quart d’onze, llavors el foc ja era incontrolable.

L’incendi va causar una gran commoció tant a Catalunya com en el món de la òpera i l’art escènic en general, però gracies a les ajudes d’institucions, patrocini d’empreses , a grans donacions i també gràcies a la gent i al popular que recaptaven diners mitjançant l’art. Va ser reconstruït en un temps rècord i va obrir les seves portes altre cop l’any 1999.
Imatge de l’incendi pronunciat al liceu.

Imatge del liceu quan el foc ja era practicament incontrolable.

Imatge del liceu després de la seva reconstrucció l'any 1999

Aquells dies al Liceu s’estava fent l’òpera de Paul Hindemith, Mathis de Maler.

El 17 de gener de 2000 va començar el judici per l’incendi que va destruir el liceu.
El judici que va acabar el 20 de gener de l’any 2000 va aclarar que les causes que van provocar el sinistre van ser la falta d’un sistema efectiu de seguretat.

·Bibliografia.
es.wikipedia.org
http://www.elperiodico.com/
http://www.elmundo.es/

Vídeo informatiu.
http://www.rtve.es/television/20090327/incendi-liceu/254838.shtml