José Maria Alfredo Aznar va néixer el 25 de Febrer del 1953. Es un polític Espanyol licenciat en dret a l’universitat complutense de Madrid, i es del partit del PP.
ELECIONS GENERALS 1996
En les eleccions generals del 3 de març de 1996, el PP es va convertir en el principal partit polític, tenia 156 diputats sobre un total de 350, després de negociar amb les formacions nacionalistes de Catalunya (CiU), Canàries (CC) i el País Basc (PNV) va aconseguir el seu recolzament en la sessió d’investidura del 4 de març de 1996.
Va guanyar les eleccions amb un 38.79% deixant al PSOE molt a prop, només amb un 37.63%, el PP va
estar molt a prop de la majoria absoluta.
Va guanyar les eleccions amb un 38.79% deixant al PSOE molt a prop, només amb un 37.63%, el PP va
estar molt a prop de la majoria absoluta.
AZNAR DE PRESIDENT
Aznar va heredar els fons estrocturals (presopostos de la unió Europea que conté tots els ingresos i totes les despeses de la UE). Es va flexivilitzar el mercat laboral i els beneficis empresarials estaben per sobre del 30% els salaris van augmentar per sota del 3%. L’augment dels salaris era menor al dels preus fent que el poder adquisitiu dels treballadors es reduís en un 4€. Alguns treballas que van liderar el creixement de l’activitat laboral generaben treballs poc prductius i amb salaris baixos. Van augementar els contractes temporals, els accidents labvorals es van incrementar un 42% entre 1996-1999.
Una de les primeres mesures que va prendre Aznar va ser aprovar <<>> la sistematització de les privatitzacions. Algunes de les empreses que va deixar de ser de l’estat van ser: telefonica, Endesa, tabacalera…
En 1999 va entrar en vigor l’Euro, tot i que no van cumplir tots els criteris de convenença que va possar l’EU. En aquest any també s’aplica la reforma de l’IRPF.
El preu de la vivenda va augmentar més d’un 28% en 4 anys i les hipoteques un 45%.
En 1996 es va comunicar el fí del servei militar obligatori per un pacte de la CiU amb el PP en les conversacions per formar part del gobern.
En 1996 i 1999 es va integrar completamente l’estroctura militar a l’OTAN i en l’unió Europea.
En 1999 Espanya va participar en el bombardeig de Yugoslavia porat a terme per l’OTAN durant 10 setmanes (van morir més de 500 civils) tots estaben a favor del bombardeig menys esquerra unida i el BNG.
En 1997 ETA va dectlarar una treva. Aznar va ordenar contacte amb la banda terrorista, tenint una primera reunió amb Zúrich i modificant la seva política de dispersió dels terroristas, apropant al pasis Vasc 135 presos. No obstant això les conversacions van fracasar i ETA va trencar la treva un any i dos mesos despres del seu anunci. En aquesta legislatura es va cometre el secrest i després assesinat de Miguel Ánguel Blanco i els secrestos de José Ortega Lara i Cosme Declaux, entre altres múltiples atentats.
Una de les primeres mesures que va prendre Aznar va ser aprovar <<>> la sistematització de les privatitzacions. Algunes de les empreses que va deixar de ser de l’estat van ser: telefonica, Endesa, tabacalera…
En 1999 va entrar en vigor l’Euro, tot i que no van cumplir tots els criteris de convenença que va possar l’EU. En aquest any també s’aplica la reforma de l’IRPF.
El preu de la vivenda va augmentar més d’un 28% en 4 anys i les hipoteques un 45%.
En 1996 es va comunicar el fí del servei militar obligatori per un pacte de la CiU amb el PP en les conversacions per formar part del gobern.
En 1996 i 1999 es va integrar completamente l’estroctura militar a l’OTAN i en l’unió Europea.
En 1999 Espanya va participar en el bombardeig de Yugoslavia porat a terme per l’OTAN durant 10 setmanes (van morir més de 500 civils) tots estaben a favor del bombardeig menys esquerra unida i el BNG.
En 1997 ETA va dectlarar una treva. Aznar va ordenar contacte amb la banda terrorista, tenint una primera reunió amb Zúrich i modificant la seva política de dispersió dels terroristas, apropant al pasis Vasc 135 presos. No obstant això les conversacions van fracasar i ETA va trencar la treva un any i dos mesos despres del seu anunci. En aquesta legislatura es va cometre el secrest i després assesinat de Miguel Ánguel Blanco i els secrestos de José Ortega Lara i Cosme Declaux, entre altres múltiples atentats.
BIBLIOGRAFÍA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada