Els Jocs Olímpics d'estiu de 1996, oficialment Jocs de la XXVI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d’ Atlanta (Estats units d’Amèrica), entre el 19 de juliol i el 9 agost de 1996. Hi participaren 10.320 atletes (6.797 homes i 3.523 dones) de 197comites nacionals, que competiren en 26 esports i 271 especialitats.
Aquest fou la tercera ciutat estatunidenca seu d'uns Jocs olímpics d’estiu després de Saint luis(1904) i Los angeles (1932 i 1984).
En complir-se al 1996 el centenari dels Jocs de la I Olimpíada Moderna, Atenas partia com a favorita per tornar a ser seu en aquesta efemèride. No obstant això, la ciutat nord-americana va ser l'escollida acompanyada de polèmica. La força econòmica de la iniciativa privada (Coca-cola i CNN tenen la seva seu en l'estat de Geòrgia ) fou la raó de què jugà en contra dels helens. Irònicament, els aspectes que depenien d'aquesta (com les infrastructures o la circulació d'informació) acabaren per ser els vertaders punts febles de l'organització. Les mesures de seguretat quedaren en evidència en patir el Parc del Centenari Olímpic un atemptat mortal la nit del 27 de juliol. A més a més, els Jocs acabaren amb perdudes en la balança econòmica. Tot el contrari va suposar l'aspecte purament esportiu, on es va veure un nivell superior al de Barcelona '92. Tot i això, els Jocs del Centenari no van ser considerats per Joan Antoni Samaranch a la cerimònia de clausura millors que els seus predecessors.
En complir-se al 1996 el centenari dels Jocs de la I Olimpíada Moderna, Atenas partia com a favorita per tornar a ser seu en aquesta efemèride. No obstant això, la ciutat nord-americana va ser l'escollida acompanyada de polèmica. La força econòmica de la iniciativa privada (Coca-cola i CNN tenen la seva seu en l'estat de Geòrgia ) fou la raó de què jugà en contra dels helens. Irònicament, els aspectes que depenien d'aquesta (com les infrastructures o la circulació d'informació) acabaren per ser els vertaders punts febles de l'organització. Les mesures de seguretat quedaren en evidència en patir el Parc del Centenari Olímpic un atemptat mortal la nit del 27 de juliol. A més a més, els Jocs acabaren amb perdudes en la balança econòmica. Tot el contrari va suposar l'aspecte purament esportiu, on es va veure un nivell superior al de Barcelona '92. Tot i això, els Jocs del Centenari no van ser considerats per Joan Antoni Samaranch a la cerimònia de clausura millors que els seus predecessors.
Bibliografia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada