VAGA GENERAL

Els sindicats Espanyols convoquen una vaga el dia 27 de gener per manifestar-se contra les mesures de reforma laboral que havien aplicat l’1 de gener de 1994 i nous projectes de reforma laboral que volien flexibilitat més el mercat del treball amb nous contractes menys estables. El govern deia que aquesta reforma laboral crearia nous llocs de treball per la flexibilitat de la contractació, però el sindicats opinaven que afavoria als empresaris a costa de la precarització de les condicions dels empleats.

Com exemples d’aquesta nova llei tenim que en els primers 15 dies de gener van ser contractats 20.000 aprenents, a més s’havien incrementat els contractes a temps parcial a les dones. Cosa que justificava que no mancava el treball ja que havien creat nous llocs de treballs, però això no volia dir que fos bo per la societat, perquè si que donaven llocs de treball però et podien despatxar quan volguessin, també donaven treballs a les dones però eren poques hores i mal pagades.
Els secretaris generals de l’UGT i els de CCOO confiaven que l’èxit de la vaga obligués al govern a negociar. Els sindicats demanaven que es mantingués el poder adquisitiu dels salaris lleus o millores, i que els nous contractes oferissin estabilitat, econòmiques i horaris dignes.
La jornada de vaga va tenir un seguiment desigual, però per part del sector industrial va ser massiu.



El govern va donar suport a les demandes de la patronal i va advertir als sindicats que els grups polítics estarien atents a l’actuació dels piquets durant el dia de l’aturada general.
El personal administratiu no va participar gaire i els grans comerços van obrir amb protecció policial per por a les actuacions dels piquets i la majoria dels establiments van seguir la vaga.
Segons els sindicats (UGT,CCOO,USO I CGT) el seguiment va ser del 90%, en canvi el govern i la patronal van dir que el seguiment va ser de 30% en tots cas no va tenir l’incidencia del famós 14-D (jornada que s’havia bloquejat tot el país).
Malgrat l’èxit de la vaga el govern mantenia la reforma ja que deia que era “essencial” per la creació de llocs de treball. L’endemà de la vaga els dirigents patronals i els sindicats es demanar entrevistar-se amb Felipe Gponzález per negociar la reforma laboral. El dia 3 de febrer es van reunir amb el president per separat, i la reforma va ser aprovada per el congrés dels diputats (12 de maig) i va entrar en vigor en juny.
Aquesta reforma establia nous tipus de contracte, i la contractació temporal desapareixia com a norma general. Els contractes temporals tenien una durada màxima de 3 anys que s’acabessin entre l’1 de gener el 31 de desembre de 1994, serien prorrogats com a màxim 18 mesos. Durant 1994 podien contractar temporalment treballadors desocupats inclosos dins dels següents col•lectius: aturats majors de 45 anys, minusvàlids, i beneficiaris de prestacions per desocupació assistències o contributives. Les empreses amb menys de 25 treballadors podrien fer contractes temporals a jornada completa amb beneficiaris de l’assegurança de desocupació menors de 45 anys (inscrits 1 any a l’Inem) trindien dret a una reducció del 50% i si era la primera feina 100% de kes quotes empresarials.
També establien noves formes de contractes com per exemple: per a joves entre 16 i 25 anys, sense titulació, màxim 3 anys, jornada de 34 hores setmanals i les altres electives, salari del 70% del salari mínim interprofesional (SMI).
Es felexibiltzaven l’utilització administrativa prèvia per als acomiadaments col•lectius. Es generalitzava l’indemnització de 20 dies per any treballs en els acomiadaments, enfront dels 45 anys avituals que es consideraven fins aquell moment.
S’aprovava en les agencies sense ànim de lucre i es legalitzaven les empreses de treball temporal.
Marcos pena(secretari general d’ocupació) deia que hi havia una recuperació econòmica “la política aplicada es correcta” proper els sindicats aquesta recuperació i la disminució en el nombre d’aturats era insignificant, després de la massiva destrucció de llocs de treball que s’havien esdevingut durant la crisi anterior. Ningú estava satisfet amb el resultat obtingut, però encara no havien descobert un sistema de crear ocupació de forma massiva i estable.

BIBLIOGRAFÍA:

http://ugt.es/pvalenciano/almacen/10anys/1994.pdf

http://derecho-laboral.blogcindario.com/2005/03/00167-huelga-salarios-descuentos-determinacion-conceptos-sobre-los-que-opera-stc.html

Mort d'Ayrton Senna

Hace diez años, veía por televisión el Gran Premio de San Marino, una cita que había comenzado con un accidente, obligando a poner en marcha una neutralización de carrera que se alargó durante cinco vueltas. En la séptima, un nuevo suceso cambió el ritmo normal de la prueba: Ayrton Senna, tres veces campeón del mundo, acababa de sufrir un fuerte impacto en la curva de Tamburello.
Los equipos de emergencia se trasladaron rápidamente al lugar del siniestro; Senna no salía por su propio pie del monoplaza. Los comentaristas, asustados, narraron los acontecimientos: la gravedad de las lesiones estaba obligando a practicar una traqueotomía al astro brasileño en la misma pista del circuito Dino y Enzo Ferrari. Eran las 14:18 horas. Minutos después, Ayrton fue trasladado al hospital Maggiore de Bolonia. Nada se supo del piloto hasta las 18:40 horas. Unos rótulos en la parte inferior de la pantalla anunciaron la triste noticia. Los leí, incrédula: “Magic” Senna acababa de morir. Hubo que esperar hasta las noticias de aquella noche para tener poca información más sobre unos sucesos aún hoy confusos. Los brasileños lloraban en la calle a uno de sus deportistas más carismáticos. Los pilotos de la Fórmula Uno asistían al desenlace de un fin de semana aciago. Durante los entrenamientos libres del viernes 29 de abril, el Jordan que entonces pilotaba Rubens Barrichello se levantó del suelo e impactó contra una valla. Fue el primer incidente de un Gran Premio que iba a finalizar con dos pilotos muertos. El sábado, 30 de abril, se llevaron a cabo las calificaciones oficiales. El Simtek del austriaco Roland Ratzenberger (31 años) perdió un alerón y chocó contra un muro en la curva de Villeneuve a 315 km/h. El piloto falleció en el acto y su compatriota Gerhard Berger (representante de Ferrari) pidió a Bernie Ecclestone, el todopoderoso propietario de los derechos de emisión de la F1, que suspendiera la carrera. Max Mosley, presidente de la Federación Internacional de Automovilismo (FIA), también creyó que el espectáculo debía continuar. Con el fin de completar la parrilla, ofrecieron el monoplaza de Ratzenberger al hijo de Jean-Paul Belmondo, que rechazó la propuesta. Domingo, 1 de mayo de 1994: con los pilotos en sus puestos de salida, comenzó la carrera. Antes de llegar a la primera curva, el Benetton del finlandés Jirkky Jarve Letto (compañero de un joven Michael Schumacher) y el Lotus de Pedro Lamy chocaron. Tres ruedas del monoplaza de Lamy salieron despedidas, hiriendo a tres espectadores y a uno de los comisarios de pista. La prueba tuvo que ser neutralizada y, dos vueltas después de reanudarse, Ayrton Senna da Silva, que en ese momento tenía una ventaja de 6 décimas de segundo sobre Schumacher, estrellaba su Williams-Renault a 310 km/h en la curva de Tamburello. La cita continuó como si nada hubiera pasado: de hecho, se dice que el anuncio de la muerte del brasileño, de 34 años, se retrasó para no cancelar el Gran Premio. El alemán, que ese año conseguiría su primer título mundial, subió a lo más alto del podio. Se cerraba el peor fin de semana que ha vivido la Fórmula Uno en toda su historia.





Biblografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ayrton_Senna

La vacuna impossible?per a la sida:
Alguns investigadors estan convençuts que l'home mai descobrirà una vacuna contra la sida. Uns altres asseguren, no obstant això, que ja la tenen en les seves mans, però que ningú s'atreveix a provar la seva efectivitat. El lloc triat per la OMS per a portar a terme les primeres proves d'immunització contra el VIH ha estat el Tercer Món.
Es tracta de la vacuna coneguda com la GP120, que serà provada, a partir de 1996, a Uganda, Tanzània i Brasil. Desenvolupada a EEUU, es compon d'una proteïna que forma part de la capa externa del virus. Aquesta proteïna es fabrica per mitjà d'un procés d'enginyeria genètica i s'injecta en l'organisme per a provocar una resposta del sistema immunològic.
La vacuna ha estat provada en chimpancés, i s'ha demostrat que aquests animals s'immunitzen contra la sida després de rebre-la. No obstant això, també s'ha provat que la GP120 neutralitza només les tendències artificials del VIH que es fabriquen en tubs d'assaig però no les quals es generen dintre d'una persona infectada. Ron Derossiers, catedràtic de Medicina en la Universitat d'Harvard, defensa altres projectes d'immunització més radicals que la bovina GP120. Després de les seves investigacions amb micos, va comprovar que entre els gens del VIH havia alguns que no eren imprescindibles per a la seva supervivència.
L'investigador va concloure que es podria atenuar el virus sense destruir-lo i va decidir desenvolupar una vacuna basant-se en aquest principi. La va injectar en micos i aquests animals no van experimentar descensos en els seus limfòcits CD4. Aquest investigador està convençut de les vacunes de virus atenuats podrien salvar al món de la sida. Però la majoria dels investigadors s'oposa a repetir l'experiment en humans.

MIGUEL ÁNGEL BLANCO GARRIDO

Miguel Ángel era fill de Miguel Blanco i Consuelo Garrido, tenía una germana , Mª del Mar.
Era licenciat en ciències econòmiques, (Universitat del País Basc), va treballar d’economista en la consulta Eman consulting en Eibar, on es traslladava cada dia en ferrocarril.
Compaginava el seu treball amb un grup musical “poker”.
En 1995 és va afilar a Noves generacions del partit popular del país basc. Iñaki ortega va aconseguir que s’integrara en el comitè executiu provincial, i va aconseguir la seva acte de conseller.

Dijous 10 de juliol de 1997 va ser segrestat per Xavier Garcia Gaztelu (Txapote), la seva novia Irantzu Gallastesi (Amaia) i Josè Lluis Geresta Múgica (oker), perteneixent a ETA. Txapapote va rebre una ordre del cap militar d’ETA, Javier Arizkuien (Kanturi) que deia que tenía que segrestar i assassinar en 48 hores a un desconegut conseller del PP en Ermua.
ETA els hi va proporcionar un pis Franc segur: la casa en Eibar de Ibón Muñoa (ex conseller).
Txapote va decidir segrestar-lo el dia 9 per la tarda, però no va aparèixer Blanco i els etarres van tornar el dijous.

Dijous 10 de Juliol:

15.30
Miguel Ángel Blanco baixa del tren i camina distret a l’oficina , Amaia s’apropa per l’esquena l’encanona en els ronyons. Blanco no es resisteix.

17.30
Una trucada de l’organització terrorista d’ETA, al diari Egin, exigint al govern de José Marian Aznar, l’encerclament dels presos d’ETA al país basc com condició per la seva alliberació, donat 48 hores com ultimàtum.

19.00

El ministre d’interior, Jaime Mayor Oreja, mobilitza totes les forçes de seguretat per trobar l’amagatall. Centenars de gent registren les cercaries d’Ermua, però ningú no va veure res.

20.00
Mayor oreja es reuneix amb José Maria Aznar. On van decidir que no accediren al xantatge

-Els carrers d’Ermua es va omplir de milions de persones que es van passar tota la nit en vigília. En altres punts d’Espanya van començar algunes manifestacions espontànies.

VIERNES, 11 DE JULIOL

Tot el país s’immobilitza.
El papa, l’unió Europea i Nacions Unides s’uneixen al rebuig.

12.00 del migdia

Milions de persones es concentren en els ajuntaments. Les televisions reemplacen en els logotips per un llaç blau.

-A la tarda les mobilitzacions es multipliquen. Només a Madrid, 50.000 persones es concentren a la porta del sol.
A la nit dona llum verda per contractar amb Santo Domingo i França amb el labors el cap de l’aparell d’interlocució d’ETA, Eugenio Etxebeste i en l’eix cap etarra empresonat Francisco Musica (Pakito) però els terroristes no cedeixen.

DISABTE, 12 DE JULIOL

S’APROPA L’ULTIMATUM, Espanya te els pèls de punta. Bilbao es dona cita a 500.000 persones, en la major manifestació que a conegut mai el País Vasc. Però els crits no van arribar a les orelles de Txapote.

15.50
Els terroristes porten a Blanco, en el maleter del cotxe fins una arborada en Laserte. Amaia es queda en l’automòbil.




- Blanco camina amb les mans lligades amb uns cables, camina uns passos. Geresta subjecta la víctima. Txapote desenfunda la seva arma, una pistola de calibre 22. molt petit per una execució. Li disparen en el cap. El primer minúscul projectil no causa mes que una fractura ossea en el crani del conseller, no va perdre la concentració, els butxi es posen nerviosos.
Obligant a Blanco a posar-se de genolls. Txapote dispara per segona vegada, per sota de la orella. Aquesta vegada si que es mortal.
Miguel Àngel Blanco agonitza fins les 23:00 a l’hospital “nuestra señora de aranzazu de san sebastian"

L’assassinat de Miguel Angel Blanco suposa un mobilització unànime contra ETA.
El 18 de desembre es va formar “la fundació de Miguel Àngel Blanco” presidida per la seva germana, amb l’objectiu de mantenir, promourem i fomentar el respecte dels drets humans. El foro de Ermua es funda desprès de la reunió de varis professors, es un manifest de repulsa on proclamen la seva oposició a qualsevol negociació amb ETA que no sigui la seva dissolució com organització armada i l’unitat antiterrorista del dos grans partits polítics PP i PSOE.
El 30 de juny del 2006 es va jutjar i condemnar a 50 anys al responsables. Al mateix dia del judici tele5 va emetre un documental sobre Miguel Àngel Blanco.
Els familiars de Miguel Àngel van ser expulsats del judici per interrompre la vista desprès de enfrontar-se als acusats.
El cantautor Carles Goni, líder del grup musical “revòlver” va composar una cançó en memòria de Miguel Àngel Blanco “una lluvia violenta y salvaje”







BIBLIOGRAFÍA:
http://es.wikipedia.org/wiki/miguel_%CB%81ngel_blanco_garrido#secuestro
http://yolytesoro.wordpress.com/2008/07/12/12-de-julio-de-1997-miguel-angel-blanco-una-muerte-anunciada/

MIGUEL ÀNGEL BLANCO GARRIDO

Miguel Ángel era fill de Miguel Blanco i Consuelo Garrido, tenia una germana Mª del Mar.
Era llicenciat en ciències econòmiques (Universitat del País Vasc), va treballar d’economista en la consulta Eman consulting en Eibar, on es traslladava cada dia en ferrocarril.

Compaginava el seu treball amb un grup musical “poker”. En 1995 es va afilar a Noves generacions del partit popular del país basc. Iñaki ortega va aconseguir que s’integrarà en el comitè executiu provincial, i va aconseguir la seva acte de conseller. Va ser segrestar per ETA dijous 10 de juliol de 1997 per Xavier Garcia Gaztelu (Txapote), la seva nova Irantzu Gallastesi (Amaia) i Josè Lluis Geresta Múgica (oker). Txapapote va rebre una ordre de cap militar d’ETA, Javier Arizkuien (Kanturi) de segrestar i assassinar en 48 hores a un desconegut conseller del PP en Ermua. ETA va proporcionar un pis Franc segur: la casa en Eibar de Ibón Muñoa (ex conseller). Txapote va decidir segrestar-lo el dia 9 per la tarda, però no va aparèixer Blanco i els etarres van tornar el dijous

. Dijous 10 de Juliol:

15.30 Miguel Ángel Blanco baixa del tren i camina distret a l’oficina i Amaia s’apropa per l’esquena l’encanona en els ronyons. Blanco no es resisteix.

17.30 Una trucada de l’organització terrorista d’ETA, al diari Egin, exigint al govern de José Marian Aznar, l’encerclament dels presos d’ETA al país basc com condició per la seva alliberació, donat 48 hores com ultimàtum.

19.00 El ministre d’interior, Jaime Mayor Oreja, mobilitza totes les forçes de seguretat per trobar l’amagatall. Centenars de gent registren les cercaries d’Ermua, però ningú no va veure res.

20.00 Mayor oreja es reuneix amb José Maria Aznar. On van decidir que no accediren al xantatge -Els carrers d’Ermua es va omplir de milions de persones que es van passar tota la nit en vigília. En altres punts d’Espanya van començar algunes manifestacions espontànies.

VIERNES, 11 DE JULIOL

Tot el país s’immobilitza. El papa, l’unió Europea i Nacions Unides s’uneixen al rebuig.

12.00 del migdia Milions de persones es concentren en els ajuntaments. Les televisions reemplacen en els logotips per un llaç blau. -A la tarda les mobilitzacions es multipliquen. Només a Madrid, 50.000 persones es concentren a la porta del sol. A la nit dona llum verda per contractar amb Santo Domingo i França amb el labors el cap de l’aparell d’interlocució d’ETA, Eugenio Etxebeste i en l’eix cap etarra empresonat Francisco Musica (Pakito) però els terroristes no cedeixen.

DISABTE, 12 DE JULIOL

S’APROPA L’ULTIMATUM, Espanya te els pèls de punta. Bilbao es dona cita a 500.000 persones, en la major manifestació que a conegut mai el País Vasc. Però els crits no van arribar a les orelles de Txapote.

15.50 Els terroristes porten a Blanco, en el maleter del cotxe fins una arborada en Laserte. Amaia es queda en l’automòbil.

- Blanco camina amb les mans lligades amb uns cables, camina uns passos. Geresta subjecta la víctima. Txapote desenfunda la seva arma, una pistola de calibre 22. molt petit per una execució. Li disparen en el cap. El primer minúscul projectil no causa mes que una fractura ossea en el crani del conseller, no va perdre la concentració, els butxi es posen nerviosos. Obligant a Blanco a posar-se de genolls. Txapote dispara per segona vegada, per sota de la orella. Aquesta vegada si que es mortal. Miguel Àngel Blanco agonitza fins les 23:00 a l’hospital “nuestra señora de aranzazu de san sebastian “

L’assassinat de Miguel Angel Blanco suposa un mobilització unànime contra ETA.

El 18 de desembre es va formar “la fundació de Miguel Àngel Blanco” presidida per la seva germana, amb l’objectiu de mantenir, promourem i fomentar el respecte dels drets humans. El foro de Ermua es funda desprès de la reunió de varis professors, es un manifest de repulsa on proclamen la seva oposició a qualsevol negociació amb ETA que no sigui la seva dissolució com organització armada i l’unitat antiterrorista del dos grans partits polítics PP i PSOE. El 30 de juny del 2006 es va jutjar i condemnar a 50 anys al responsables. Al mateix dia del judici tele5 va emetre un documental sobre Miguel Àngel Blanco. Els familiars de Miguel Àngel van ser expulsats del judici per interrompre la vista desprès de enfrontar-se als acusats. El cantautor Carles Goni, líder del grup musical “revòlver” va composar una cançó en memòria de Miguel Àngel Blanco “una lluvia violenta y salvaje”

Incendi Liceu Barcelona 1994

- El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm. 61-65. El Liceu va obrir el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837, i actualment és un dels teatres d'òpera més grans i reconeguts d'arreu.

Incendi del liceu (1994)

Entre dos quarts d’onze i tres quarts del matí a Barcelona (Catalunya,Espanya) del 31 de maig del 1994, m’entres dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi havia d’impedir que el foc entrés a la sala i al escenari, les guspires d’un dels bufadors va saltar sobre el teló i per més que els operaris intentessin apagar el foc ja era inútil, el foc havia arribat fins a el sostre fent-se cada vegada més pronunciat.
Els operaris tractant de apagar el foc amb els seus propis medis, van tardar en avisar als bombers que van arribar al liceu prop d’un quart d’onze, llavors el foc ja era incontrolable.

L’incendi va causar una gran commoció tant a Catalunya com en el món de la òpera i l’art escènic en general, però gracies a les ajudes d’institucions, patrocini d’empreses , a grans donacions i també gràcies a la gent i al popular que recaptaven diners mitjançant l’art. Va ser reconstruït en un temps rècord i va obrir les seves portes altre cop l’any 1999.
Imatge de l’incendi pronunciat al liceu.

Imatge del liceu quan el foc ja era practicament incontrolable.

Imatge del liceu després de la seva reconstrucció l'any 1999

Aquells dies al Liceu s’estava fent l’òpera de Paul Hindemith, Mathis de Maler.

El 17 de gener de 2000 va començar el judici per l’incendi que va destruir el liceu.
El judici que va acabar el 20 de gener de l’any 2000 va aclarar que les causes que van provocar el sinistre van ser la falta d’un sistema efectiu de seguretat.

·Bibliografia.
es.wikipedia.org
http://www.elperiodico.com/
http://www.elmundo.es/

Vídeo informatiu.
http://www.rtve.es/television/20090327/incendi-liceu/254838.shtml